La Pirenaica

Pauta exercicis i eixos comparatius

5 min read

Exercici 1

Part A

2 idees principals (textual) elements identificats (iconogràfica)

Part B

  • Quatre o cinc línies com a MAXIM El text/caricatura/document/fragment/imatge/

Part C

  1. Referencia text: anys i període (ex: … restauració borbònica (18—19—))
  2. Eix comparatiu: Que tenen en comú i quines són les diferencies (1-2 frases x font)
    1. Opinions contraries
    2. Opinions similars
  3. Comparació: Aprofundir en allò que hem senyalat en l’eix comparatiu.
    1. Fem servir els que sabem per recolzar el nostre anàlisi de la font. (Vocabulari tècnic)
  4. Conclusió: No és l’eix comparatiu, s’ha d’arribar al final de la qüestió i tancar-la no repasar les diferencies com ja has fet abans.

Exercici 2

Cinc conceptes, seria oportú tenir preparat alguna mena d’esquema. Un eix cronològic és el millor que podeu fer perqué si saps en quin ordre va passar tot és molt més fàcil d’organitzar.

És crucial fer dos coses amb cada concepte, explicar-lo breument i relacionar-lo amb els altres.

Introducció i conclusió de 5 o 7 línies cadascuna.

Exercici 3

Pot ser dos coses

  1. Valoració d’un enunciat
    1. Dos paràgrafs que donin d’informació pertinent
    2. La conclusió serveix com a resposta a l’enunciat
  2. Desenvolupar el tema
    1. Dos paràgrafs d’explicació
    2. pere blog>cobo blog
    3. claro que supongo con estoo?? Vena quieres un pnto? Ostras que gracioso

Temas:

  1. e
  2. Pistolerismo, setmana tràgica
  3. De la dictadura de PDR hasta constitución 1931, Movimiento obrero y anarquismos, Militarismo (probablemente no sale)

EIXOS COMPARATIUS:

Església - Estat:

Restauració B. (1875-1931) L’església és el referent legitimador del sistema de la restauració (sistema oligàrquic bipartidista). També serveix com un dels pilars de l’ordre social i polític. A la constitució de 1876, Espanya és un estat confesional catòlic, amb un pressupost al culte i clero i tecninca llibertat religiosa però l’única que es pot manifestar públicament és el catolicisme. Forma part i controla l’ensenyament, les ordres religioses tenen les seves propies escoles, que perdran al 1931 durant la republica.

Reformisme i església (Regeneracionisme)

Fallida R (1899-1923) Partit radical de Lerroux. Lerroux arriba el 1899 però el partit el funda al 1907. Moviment obrer anticlerical. Rebuig a la lleva militar per anar a la guerra del Marroc amb un fort component anticlerical (a causa del suport de l’església a la burgesia i la guerra). La llei del cadenat de Canalejas limita el nombre d’ordres i el seu abast.

Segona republica espanyola

Proclamada el 14 d’abril de 1931 Separació església - estat La constitució fa d’Espanya un estat aconfesional i amb plena llibertat de culte i celebració, s’anul·la el pressupost per l’església. Control i expropiació dels bens de les ordres religioses. Prohibició de l’activitat d’ensenyament per part de les ordres religioses i del comerç.

Eix: Moviment obrer i anarquisme:

El moviment obrer a Catalunya es diferencia de la resta d’Espanya pel seu component anarquista i sindicalista, obre de les condicions materials catalanes com a regió industrial i burgesa. Són forces marginades del sistema de la restauració.

Lerrouxisme: Lerroux, un periodista andalús, arriba a Catalunya a l’any 1899 i comença una campanya pro anarquista. Lerroux fa servir le diari “el progreso” com a altaveu. En un inici donarà suport a l’autonomia catalana però per motius purament politics aviat prendrà una posició antiseparatista i pro-centralista.

Sindicalisme:

Propi de Catalunya com a regió industrial. Servirà per unir als treballadors en la lluita sindical a través de reivindicacions laborals i politiques. Deriva en

  • UGT
  • PSOE
Anarquisme:

Critica i ataca el sistema contínuament, oposició directa contra el règim i conflictius socialment. Únics a Espanya per sorgir en una regió industrial i on la religió no tenia el mateix central que a la resta de l’estat. Aquestes condicions porten a un moviment extremadament reivindicatiu i anti autoritari. L’anarquisme no admet Deus, líders ni estats.

1902 Vaga:

Creix el moviment obrer a Catalunya després de que la vaga deixi clar que la Lliga era un partit burges que estava d’acord amb la supressió del moviment obrer.

CNT - FAI:

En un inici la CNT apareix com a Confederación Nacional del Trabajo, representa la facció més propera a l’anarcosindicalisme i més revolucionaria de l’esquerra a Espanya. La FAI neix com un ala encara més radical i es veu unificada amb la CNT poc temps després.

Eix: Militarisme

Context: El sistema de la restauració borbònica (1876-1931) té l’objectiu central de mantenir a l’exercit allunyat de la política i el control del país.

Desastres de Cuba i el Marroc:

En ambdós conflictes colonials l’exercit pateix nombroses baixes i humiliacions. Els alts comandaments culparan a la població general de no estar disposada a donar-ho tot per la victoria. Alhora, l’aplicació del sistema de quintes creara un fort sentiment antimilitarista a Catalunya i altres regions industrials.

Els fets del Cu-Cut:

La crema del Cu-Cut i l’impunitat de l’exercit en vers els fets representa el retorn de l’exercit a la vida política espanyola i l’inici del fracàs del sistema ja que a partir d’aquest punt l’exercit seguirà intervenint i el rei serà cada cop més militarista.

Constitucions:

1876:

  • Context: Aquesta constitució a l’inici de la restauració borbònica (1876-1931).
  • Tipus d’estat: Monarquia parlamentaria

1931:

  • Context: Constitució de la segona republica
  • Tipus d’estat: Republica parlamentaria

Eix comparatiu:

  • Cap d’estat:
    • 1876: El monarca (Alfons XII i XIII)
    • 1931: President de la republica
  • Sobirania
  • Posició religiosa:
    • 1876: Estat confesional, esta institucionalitzada dins dels organs de govern, hi ha llibertat respecte a creure però només es pot manifestar el catolicisme de manera publica. Hi ha un pressupost al culte i el clergat.
    • 1931: Plena llibertat de culte i celebració, estat aconfesional. S’elimina el pressupost, es prohibeix l’ensenyament religios i es posa els bens de l’església a disposició de ser possiblement nacionalitzats.
  • Funcions del cap d’estat:
    • 1876: Té el poder executiu i compleix la funció de nominar i destituir ministres, convocar les corts i les eleccions. Màxim comandant de l’exercit. Posició vitalicia
    • 1931: Posició limitada a 7 anys, té poder executiu, nomina ministres, convoca eleccions, escollit per sufragi universal.
  • Sufragi
    • 1876: Censatari i després universal masculi
    • 1931: Universal
  • Drets
    • 1876: Es poden suspendre i són limitats
    • 1931: Plens i inviolables

Graph View