Context:
A l’any 1921 la Derrota d’Annual posa en evidencia la decadencia i mala administració de l’exercit. Causant que l’expedient Picasso fos elaborat. La tempesta mediàtica causa la dimissió del govern de Maura i per tant la formació del segon govern de concentració nacional.
L’expedient s’anunciarà en el parlament a l’any 1923, tacant a tot l’exercit i el govern i implicant al rei, Alfons XIII en les operacions militars. Incloïa tota mena de documents classificats i amenaçava el prestigi de la corona i posara a l’exercit en peu de guerra contra el govern.
Serà així com el tretze de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera, capità general de Barcelona, donara un cop d’estat contra el govern, imposant’se com a dictador. El cop ve instants abans de que l’expedient Picasso s’obris a les corts constituents. El cop marca ara si el final complet del sistema parlamentari de la restauració. Primo justifica el cop amb un discurs on cita els següents problemes com a motius pel seu cop:
- Posar fi a l’inestabilitat política del país.
- Eliminar la corrupció del sistema (caciquisme).
- Evitar revolucions comunistes, anarquistes o de qualsevol altre caràcter.
- Frenar el creixement del separatisme al país Basc i Catalunya. Així i tot la completa falta de voluntat per reformar el sistema farà que el cop resulti en un regim dictatorial sense cap matís.
Perspectiva d’Alfons XIII:
El rei era conscient de les conspiracions militars que s’estaven duent a terme però va preferir la dictadura abans de continuar donant suport a un sistema que clarament estava en els seus últims moments de vida. Sinó era la dictadura el rei s’arriscava a que fos una revolució comunista o similar i el govern de la restauració s’havia mostrar completament inútil i indefens en vers les amenaces exteriors.
Així doncs Alfons no recolza el govern, donant tàcitament el seu vistiplau als colpistes. I cedeix els poders que li concedia la constitució del 1876, facilitant el cop.
Reacció social:
Donat la completa ineptitud del govern i la simple falta d’un impacte directe en la vida diaria de la ciutadania, la majoria de la població va rebre la noticia amb indiferencia. Les classes benestants, l’església i l’exèrcit van rebre el cop amb braços oberts. El cop garantia (al menys temporalment) el manteniment de l’estatus quo i per tant del seu poder. A Catalunya mateix veurem com la Lliga Regionalista rep el cop amb braços oberts en un inici, posant per davant l’estabilitat social del país per sobre dels interessos nacionals catalans. El moviment obrer es veu durament afectat ja que aquí començarà un període d’opressió, si bé el govern ja donava suport als sindicats burgesos, el nou govern castigarà directament els sindicats obrers per les seves actuacions.
Context europeu:
-
Italia:
- Mussolini era al poder desde 1922
- El feixisme es portat primer cop al govern d’una potencia (menor) europea
-
Alemanya:
- La hiperinflació causada per les reparacions pagades als aliats després de la seva derrota en la gran guerra deixen a la republica de Weimar en un estat extremadament fràgil. Aquesta situació esclatarà durant el crack del 1929 i tots sabem que va passar després.
Dictadura:
és divideix en les següents etapes segons l’estil de govern i qui estava al capdevant.
-
El directori militar: (1923-1925)
-
El directori civil: (1925-1930)
-
Dictablanda: (1930-1931)
- Després de la Dimissió de P. de Rivera, el rei Alfons XIII planteja la necessitat de tornar al sistema de la restauració, cosa que intentarà i fracasara.
La reacció de Catalunya:
Si bé el capità Primo de Rivera no estava personalment en contra del catalanisme i va mantenir una posició neutral en un inici, el seu govern va publicar el decret contra el separatisme que incloïa les següents clausules:
- Prohibició de l’ús del català en organismes publics
- Prohibició a l’exhibició de símbols catalanistes amb l’excepció notable de aquells que tinguessin un caràcter purament folklòric sense contingut polític. Institucionalment el govern central es va dedicar a extinguir tot organisme català amb una serie d’accions que buscaven eliminar qualsevol autonomia o capacitat organitzativa.