Principi de superposició:

Ones coherents:

Nosaltres només estudiarem interferències entre dues ones coherents, és a dir, amb la mateixa amplitud. Estudiarem com es troben en un punt i quina és la seva diferencia en ell.

I en un punt, sabent que les ones es sumen, tindrem que:

A través d’identitats trigonomètriques diem el següent:

I per tant diem:

És curios observar que només depen del temps la segona part de l’equació, donant una equació de moviment ondulatori i això és perquè la amplitud del punt sera realment tot el primer bloc, el valor màxim d’ per tant sera .

Les interferències poden ser constructives o destructives i és classifiquen segons el valor d’ Si és constructiva i vol dir que:

És a dir que si amplitud és

Aquesta sera màxima i la interferència en aquest pun constructiva. Per contrapartida si:

L’amplitud serà minima. El que aquestes equacions ens acaben indicant és que treballarem amb dues equacions que mesuren la distancia entre diferents punts d’interferència constructiva:

I destructiva:

Ones estacionàries:

Es creen a través del xoc de dues ones iguals. Sol passar quan una ona xoca contra una paret i de tornada es troba amb ella mateixa. Per entendre-la cal calcular les interferències entre dues ones idèntiques superposades. Ja que és el que fan al rebotar. L’ona que rebota només pateix un canvi, sumem al seu angle, invertint-la. Per tant:

Nodes: Són punts de vibració nul·la i es situen a una distancia de:

Les ones sempre acabaran formant patrons que dependran de , amb sent la ona principal, podem anar complicant cada cop més l’ona.

Expressió dels Harmonics en un tub semiobert:

Energia del moviment ondulatori:

Si recordem:

Per continuar cal definir l’intensitat d’energia transmesa, que és la potència mitjana per unitat de superfície perpendicular a la direcció de propagació.

Aquí podem fer servir un truc per fer el següent:

On és un volum. Podem continuar i fer servir l’expressió de l’energia que hem trobat abans per acabar fent la següent equació: