En tota la filosofia hi han presumpcions que són quasi bé essencials pel seu funcionament. Camins morts que ignorem a fi d’arribar a llocs més interessants. El que molts cops perdem de vista és que on creiem que no hi havia res nou per descobrir pot ser exactament el lloc on més cal mirar.
En l’ultima classe vam veure com la consciencia d’un jo és imprescindible per tenir consciencia d’una exterioritat. Durant la discussió un dels arguments propis de Kant i Descartes era que Sol (el gat de l’Aleix) no és gaire més conscient que una cafetera, és més, en Sol és completament cec, reacciona a allò que veu però no n’és conscient i per tant no ho veu.. I realment l’argument sembla solid, sense consciencia de qui és i per tant dels seus limits (el jo), Sol no pot conèixer el que hi ha més enllà d’ell, només es pot limitar a reaccionar a impulsos com una cafetera reacciona a que algú premi un dels seus botons. Si bé una part important de l’oposició a aquesta lògica és emocional, hi ha un altra banda que senyala una part débil. Com sabem que Sol no té consciencia de sí? Com sabem que nosaltres si? I que ens separa en ultima instancia de la cafetera?
Davant aquest argument Kant ens contestara que la clau és el llenguatge, Sol no pot articular creences, no pot parlar d’ell mateix, per tant no és conscient com nosaltres. Aquest argument seria brillant si no fos per l’existència dels bebes i altres humans que no poden fer servir el llenguatge. L’argument és el següent, hi ha persones que per un motiu o altre no poden manifestar els seus pensaments a través del llenguatge, persones que mai han aprés a parlar o amb discapacitats intel·lectuals o paràlisis que els fa impossible la comunicació o comprensió del llenguatge o simplement infants acabats de néixer. El poder d’aquest contraargument radica en que obliga al filòsof a escollir entre aceptar Kant i per tant dir que els discapacitats i nadons no són conscients de si mateixos i dels món que els envolta, o obliga a renegar el llenguatge com a peça essencial de la consciencia i deixar que passi a ser un dels seus mecanismes.
Dubto que ningú estigui inclinat a implicar que els discapacitats i nadons no són igual de conscients que la resta de nosaltres per un simple motiu de morals. Així i tot, hi ha un altre angle, potser una mica més excèntric pel que podem atacar els arguments de Kant.
La cafetera parla. No no és un argument retòric, la cafetera, en certa manera, parla al fer el seu café. El que entenem per llenguatge és clau a l’hora d’entendre aquest argument. Els ordinadors (i sistemes lògics en general) parlen en zeros i uns. Reben informació que un cop processada expressen fent ús de símbols que nosaltres podem comprendre. Si per llenguatge entenem l’ús de símbols i expressions en concordança amb certa normativa, i assegurem que el llenguatge es precondició de la consciencia, aleshores no podem negar que les nostres calculadores són conscients en certa manera. Ara mateix estic sent lleugerament deshonest perquè realment aquesta no és la definició que Kant faria servir per justificar la seva consciencia i negar la del Sol així que sere just i afegir una altra condició. El llenguatge no només és dir coses, sino també entendre-les i ser’ne conscient, no és suficient dir sense saber el que es diu. Davant d’aquest argument rescatarem els famosos replicants de Blade Runner. Recordem que són robots idèntics funcionalment als humans, indistingibles fins al punt que l’única manera de saber que algú ho és només és possible a través de la seva propia admissió (cosa que obre la porta a que un huma biologic digui que ho és sense poder verificar-ho). El problema és que realment no tenim cap manera de separar la nostra consciencia de la seva, es comporten com nosaltres perquè són com nosaltres, i per tant conscients. Ara bé, el programador en cap que els ha fabricat ens podria explicar com estan fets els seus sistemes neuronals, els complexos algoritmes que en dirigeixen les accions i com, en ultima instancia, no saben el que diuen. El problema és que si és igual que un huma, camina com un huma, parla com un huma i es mou com un huma que ens diu que no ho és?
Com sabem que Sol i els altres animals no són el cas contrari? Essers amb els pensaments propis de la consciencia de jo sense la capacitat per expressar-los, o encara millor, que els expressen i som nosaltres els que no ho entenem.