El debat entre empiristes i racionalistes basa gran part del seu contingent en alguns desacords centrals. Un d’ells sembla néixer de la falta de coneixements propi de la època en la que van viure els filòsofs dels que parlem. Tot i així val la pena revisitar-lo per parlar de les idees innates.
David Hume era un dels grans empiristes del segle divuit. Per a ell no existien les idees innates però això crea una multiplicitat de problemes que els racionalistes criticaven amb tal de mostrar la superioritat de les seves idees. Avui en dia però podem conciliar les idees innates amb l’empirisme i la experiencia i potser fer-les un punt a favor dels empiristes.
Les idees innates com les entenien els filòsofs de la època són aquelles les quals coneixem des del primer moment de la nostra existencia, els racionalistes afirmaven que tot esser huma, tingui la edat que tingui, té una serie d’idees o preconcepcions que són el que ens permet l’ús de la lògica. Aquesta idea és totalment contraria a Hume, doncs pels empiristes totes les idees són fruit de l’experiència, sent impossible tenir idees sense experiencia i per tant negant les idees innates. El problema és que en aquell moment aquestes idees semblaran quasi essencials pel funcionament de la lògica, donat que serveixen com a fundació per a la resta de processos mentals i deduccions que duem a terme cada dia.
Aquest punt de contenció clarament a favor dels racionalistes s’esvaeix però, quan comencem a parlar del cervell i el seu funcionament. L’experiència no és estrictament només allò que detectem amb els nostres sentits, sinó també el funcionament dels nostres sentits. Per exemple podem tenir la experiencia dels limits de la visió humana al saber que hi han rajos ultraviolats i no els podem veure, som conscients de les limitacions de l’oïda al ser incapaços de distingir entre multitud de sons. El que no pensem és que hi ha un últim coneixement implicit a cada experiencia i és el funcionament del nostre cervell en sí mateix. Pensem per un moment en un ordinador, el cervell de l’ordinador porta de la fabrica una BIOS, una unitat de programes vitals pel funcionament de l’ordinador, al encendre l’ordinador i fer-lo servir aquesta BIOS fa el paper de les idees innates però realment l’ordinador no “sabia” aquestes normes per avançat, simplement són part de la manera que té de pensar. Per a nosaltres passa el mateix, el nostre cervell està construït de manera que hi ha certs raonaments possibles i impossibles i altres més fàcils i difícils, el dur a terme qualsevol raonament ens fa conscients del nostre propi funcionament, és a dir, deduïm algunes idees que semblen innates perquè estan escrites en el nostre cervell. Si per exemple una idea innata serien les bases de la lògica, en realitat no ens fa cap falta que sigui innata, perquè el nostre cervell mateix, al estar basat en un món lògic, veurà en ell reflectit aquestes normes.
La manera més directe d’explicar-ho és que per com és el cervell huma, aquest ja ens força a tenir certes idees o preconcepcions, que no són innates en el sentit més extrem i que per tant no entren amb conflicte amb l’empirisme perquè poden semblar prèvies a la propia existencia perquè formen part de tots els nostres raonaments i percepcions.