Segons Hume podem explicar la nostre moral però és impossible justificar-la. Nosaltres simpatitzem amb aquells que veiem com els nostres iguals. La clau de la qüestió radica en que cal que veiem als altres com iguals per respectar-los, per molt que ho siguin. Als que veiem com rates no ens és difícil matar-los.
Imaginem que un amic nostre arriba a classe i ens dona un cop de puny. Nosaltres probablement li preguntaríem perquè dimonis hi ha fet. Si el nostre amic ens explica que ha passat una mala nit i esta molt malament nosaltres ho entendrirem però igualment no ho consentiríem, això és una explicació no una justificació.
L’arrel del mal radica en allò simbòlic. En tot grup humà hi ha algú que rep atacs desmesurats i és tant simple com que en aquest els altres veuen reflectides les seves pitjors qualitats. Molts cops aquesta persona alhora no és dolenta sinó que les seves qualitats són concebudes com antisocials malgrat ser només qualitats.
Emocions/passions morals:
Les nostres emocions o passions ens porten a auxiliar a aquell al que veiem patir, gràcies sempre a la empatia. A partir d’aquí actuem moralment però: És suficient aquesta inclinació per convertir-nos en subjectes morals? El que ens fa morals és donar prioritat a aquesta creença per sobre de la resta a la hora d’actuar, precisament per això ens eduquen per seguir aquesta moral sense justificar-la perquè és impossible.
“Nos creemos libre de tara cuando insultamos al tarado”
Alguien forzado a actuar siempre justamente es una buena persona o tan solo se ve obligado a actuar.
“Dimelo gritando” -Josep Cobo, 2026
“¿Quieres patear paquistanies?” - Josep Cobo, 2026